Cada dia es lleva esperant que d'una vegada la seva sort canviï. Té una feina que no li agrada. Una parella que no l'estima. Nota com l'envolta un núvol fosc que tot al seu voltant ho enverina.
Afronta el dia a dia amb desgana i una buidor a l'ànima que el desgasta mica a mica. No entén perquè per ell ningú es preocupa. Perquè no li pregunten com està, com li va la vida.
Però la vida no és del color del cristall amb què es mira. La seva dona sí se'n preocupa. Intenta parlar-hi però ell no l'escolta, les seves paraules són com paper d'estrassa que li fan sagnar l'ànima.
Si ell algun cop s'hagués preocupat per escoltar-la sense jutjar-la, s'hagués adonat que no l'odiava; l'estimava. Si hagués escoltat els desitjos i els neguits de la seva dona, s'hagués adonat de com l'estimava. i hagués conegut una petita passió d'ella. Hagués vist que a la terrassa hi té el seu petit paradís. Un paradís fet de flors. Les cuida amb amor, tal com a ell voldria cuidar, però ell no es deixa. Si li demostrés una mica d'amor, ella li hagués explicat que de tant en tant, en una de les torretes hi creix la sort. Hi creix un trèvol especial, un trèvol de 4 fulles. Un trèvol que potser, ves a saber, li hagués canviat la vida.
Perquè si no mires el que tens al voltant, si no et preocupes per la persona que tens al costat, si no afrontes la vida il·luminant-la en comptes d'enfosquir-la, la sort passa pel teu costat sense veure-la. La sort, com una nena amb vestit nou i mirada radiant, fins i tot et crida, salta, intenta fer-se veure i et somriu amb alegria. Però tu crispat per una ment que et limita, no la veus i la sort, amb el cap cot i una llàgrima, se'n va tota trista. i tu lector, potser ja te n'has adonat, la sort en aquesta història no era el trèvol, la sort estava disfressada de dona, la dona que l'estimava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada