Avui és un dia especial. S'estimen sense impureses, amb un amor pur que és més que la suma de tots dos. És la suma d'anys d'estimar-se.
Tots dos com a un duet de violí que toca una melodia, es complementen mentre encenen les espelmes, fan el sopà i paren la taula. Un posa un plat, mentre l'altre a la vegada posa la copa a uns centímetres. Es miren amb mirades de complicitat, ballant un vals que han ballat milers de vegades. Però cap ha sigut com aquesta. Avui és un dia especial. És el seu cinquantè aniversari.
Ell de tant en tant, com si fos fortuït, li acaricia la mà al deixar una forquilla al costat d'on ella deixa un ganivet. Pot semblar que és una nota mal tocada en la cançó que interpreten. Un gest mal executat que fa sonar malament una nota. Però és tot el contrari. Són notes que realcen la bellesa del moment. És com una nota tocada per sobre de la resta que marca un moment àlgid.
Es miren amb complicitat i tendresa.
A ella li agrada que ho faci. Per un instant se sent flotar. Tot i els anys, encara se sent com una adolescent. Es sent lleugera com una fulla, ballant al so de la cançó més maca del món. Està expectant en tot moment per veure què serà el següent que farà ell, posant-se vermella només de pensar-hi.
Tots dos somriuen tranquil·lament. Són feliços i viuen el moment present. Són moments de complicitat i sensualitat que els uneixen encara més.
Fa temps es van adonar que l'amor no té mida i cada dia el fan créixer una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada