Guerres passades

http://xavierblanco.blogspot.com.es/2013/08/332-obediencia-debida.html

Hacía días que el sargento deambulaba solitario por las trincheras, pero aquella noche entró en el barracón y se sentó a comer con la tropa. A media cena se levantó y nos preguntó para qué lustrábamos cada mañana las bayonetas, para qué ajusticiábamos a los desertores, para qué engrasábamos los fusiles cuando hacía meses que no había munición, cuando nadie respondía a la radio y nada se sabía del general. Luego estrelló el plato contra el suelo.

Para qué, nos gritó, si el enemigo regresó a casa, si la guerra hace años que terminó.

Tothom viu guerres que podríem oblidar i passar pàgina.

En budisme hi ha el que s'anomena "deixar anar".  Bàsicament tracta de relaxar la ment, de no tancar-te en un pensament concret, en una opinió i obrir-te a altres possibilitats.  Si t'agafes molt a una opinió concreta, no deixes la possibilitat a altres opcions.

clara peya - m'és igual si avui plou (amb Judit Neddermann)

Hi ha una cançó que m'agrada molt.  L'he descoberta fa un parell de dies i l'he escoltada dotzenes de vegades.  Ara mateix la tinc al reproductor repetint-se constantment.  M'ha arribat al cor.  La Judit Neddermann desprèn amor.  S'ha bolcat en la cançó i li dona una emoció grandíssima.  I la Clara Peya ha fet una cançó molt íntima.

En moments com aquests m'agradaria tenir parella.  Una parella a qui abraçar estirats al sofà, a qui poder acariciar mentre no diem res.

Ara per ara, estic aprenent a estimar-me més a mi mateix i com més t'estimes a tu, més estimes als altres.

 

clara peya - m'és igual si avui plou
 

Es creix pas a pas

Fa una estona, mentre em dutxava, he recordat una reunió de departament en la que el cap de departament va dir que, fa temps es va adonar que per aconseguir coses, s'ha de treballar.  Com a qualsevol, no em va agradar.  Ho va dir fredament i em va desagradar.  Ja tenia assimilat aquest concepte i va ser una reacció momentània.

Avui m'ha vingut al cap aquest comentari i he comprés millor el seu significat.  Constantment intento créixer interiorment llegint llibres o reflexionant.  He recordat com era fa un any i dos i tres, i pas a pas he anat canviant.

Si et fixes en el camí que has de recórrer, pots tenir vertigen.  Si no et deixes influir per això i penses que cada dia pots fer un pas, al cap d'un temps te n'adones de tot el camí que has recorregut.

El millor és que cada cop m'importa menys el camí que tinc per davant, cada cop em diverteixo més recorrent-lo.

És com una cosa que diu el budisme.  S'han de deixar anar les coses, és llavors quan ets lliure.  Ara començo a entendre-ho.

Punt determinant per a fer el blog

Mica a mica he anat canviant, tranquil·litzant-me, estant més seré.  Trobo que és com les capes d'una ceba.  A mida que vas traient capes, apareix un "jo" més profund.  O també és com fer una escultura, a mida que vas polint-la, apareix el "David" que hi ha ocult.

He canviat sobretot des de que vaig anar a viure sol.  Al principi vaig passar per uns mesos en que estava molt agobiat per estar sol.  Quan vaig acostumar-m'hi, va ser un alliberament, em va ensenyar a acceptar-me.  Ara m'agrada passar molts moments de solitud.

Tot i això, no soc perfecte i no sempre estic tranquil.  He passat per una època en que em rebel·lava.  Abans no sabia dir que no i quan he aprés a fer-ho, he passat per un època de 2-3 anys en que ha sortit un miquel que s'ha "sublevat" fins i tot massa.  Intentava aplicar a la vida normal, la tranquilitat que aconsegueixo a casa, però no me'n surt-ho del tot.

Des de diumenge, ha sigut diferent (avui és dijous).  Vaig veure una entrevista a una escriptora que m'ha fet donar un pas més i instaurar més a la meva ment, que he de veure més sovint el món com el veig quan aconsegueixo tenir molta serenitat.  Es veu tot amb més llum, més brillant, amb positivisme.

El veure l'amor amb què parla aquesta escriptora, m'ha fet donar un pas més, treure una capa més de la ceba i ser més positiu.  En cada cosa que diu, en cada moviment, en cada expressió del rostre desprèn amor. He llegit gairebé tot el seu blog.  Una mica cada dia.  M'ha ajudat a mostrar més que soc carinyós.  Curiosament, al mostrar més una característica bàsica de la meva personalitat, ha fet que estigui més seré.

Jo també soc molt carinyós.  Encara que sóc un home, a part de tímid i he aprés a contindre'm i no mostrar-ho.  Veure-la a ella, llegir-la, conèixer-la, ha fet que canviï.

És curiós, fa temps que intento estar més calmat fora de les parets de casa i no ho aconsegueixo del tot, ni sempre, i llegir-la m'ha ajudat.  Tan sols en 4 dies.

Estic content.  Si t'esforces una mica i dónes un pas cada dia, per petit que sigui, arribes molt lluny, arribes a la felicitat.

Presentació

No havia tingut mai interès en fer un blog. Sóc una persona més aviat callada, tímida, sense moltes coses a dir, i escriure en un blog és de les últimes coses que hauria volgut fer.

Però la vida canvia. Fa 10 anys vaig arribar a un punt en que no podia estar més deprimit, va ser llavors que vaig començar a llegir llibres d'autoajuda. Va ser l'inici d'un canvi profund que m'està fent veure el món de forma diferent.

Precisament llegint un llibre, vaig adonar-me que hi ha molta gent que parla del mateix però donant-li una forma diferent. La base és la mateixa, però com s'explica i la forma que se li dona és diferent. Per exemple, l'aigua d'una ampolla és la mateixa encara que la posis en un got. Encara que el que s'expliqui sigui el mateix, cada persona trobarà més fàcil d'entendre una o altra explicació.

Espero que la meva forma de veure el món ajudi algú. Si més no, m'ajudarà a mi mateix a aclarir conceptes.

Fa uns dies una persona em va explicar que quan alguna cosa a la ment fa “clic” i comprens una idea, el que passa és el mateix que a un calidoscopi. Al moure'l, les peces es col·loquen al seu lloc i es forma una figura que abans no existia. Hi ha una comprensió que abans no tenies. Les peces són les mateixes, la forma que els has donat és diferent i t'ha ajudat a comprendre-ho.