Mica a mica he anat canviant, tranquil·litzant-me, estant més seré. Trobo que és com les capes d'una ceba. A mida que vas traient capes, apareix un "jo" més profund. O també és com fer una escultura, a mida que vas polint-la, apareix el "David" que hi ha ocult.
He canviat sobretot des de que vaig anar a viure sol. Al principi vaig passar per uns mesos en que estava molt agobiat per estar sol. Quan vaig acostumar-m'hi, va ser un alliberament, em va ensenyar a acceptar-me. Ara m'agrada passar molts moments de solitud.
Tot i això, no soc perfecte i no sempre estic tranquil. He passat per una època en que em rebel·lava. Abans no sabia dir que no i quan he aprés a fer-ho, he passat per un època de 2-3 anys en que ha sortit un miquel que s'ha "sublevat" fins i tot massa. Intentava aplicar a la vida normal, la tranquilitat que aconsegueixo a casa, però no me'n surt-ho del tot.
Des de diumenge, ha sigut diferent (avui és dijous). Vaig veure una entrevista a una escriptora que m'ha fet donar un pas més i instaurar més a la meva ment, que he de veure més sovint el món com el veig quan aconsegueixo tenir molta serenitat. Es veu tot amb més llum, més brillant, amb positivisme.
El veure l'amor amb què parla aquesta escriptora, m'ha fet donar un pas més, treure una capa més de la ceba i ser més positiu. En cada cosa que diu, en cada moviment, en cada expressió del rostre desprèn amor. He llegit gairebé tot el seu blog. Una mica cada dia. M'ha ajudat a mostrar més que soc carinyós. Curiosament, al mostrar més una característica bàsica de la meva personalitat, ha fet que estigui més seré.
Jo també soc molt carinyós. Encara que sóc un home, a part de tímid i he
aprés a contindre'm i no mostrar-ho. Veure-la a ella, llegir-la, conèixer-la, ha fet que canviï.
És curiós, fa temps que intento estar més calmat fora de les parets de casa i no ho aconsegueixo del tot, ni sempre, i llegir-la m'ha ajudat. Tan sols en 4 dies.
Estic content. Si t'esforces una mica i dónes un pas cada dia, per petit que sigui, arribes molt lluny, arribes a la felicitat.
Tinc pendent de llegir la seva primera novel·la. Un cop ho faci, la comentaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada